MULTIMÈDIA

El jueu Cristòfor Colom

Cristòfor Colom, el navegant jueu i de com i perquè va arribar al nou món

Després de reflectir-ho als meus llibres, i explicar-ho i defensar-ho a les meves conferències i entrevistes, la ciència ha confirmat el que ja sabíem.

Colom era d'origen jueu i natural de la Corona Catalanoaragonesa.

L'estiu passat, un equip científic dirigit pel doctor José Antonio Lorente, llicenciat en Medicina Legal, Forense i Toxicologia, màster en ciències criminològiques, màster en antropologia forense, màster en genètica i evolució i màster en biologia molecular, va culminar una investigació, iniciada fa 22 anys, sobre l'origen de l'almirall Cristòfor Colom, a qui se li atribueix el descobriment del continent americà.

En primer lloc, cal aclarir que investigacions arqueològiques han demostrat que els navegants vikings van arribar al "nou món" i que a l'edat mitjana existien referències d'europeus que ja coneixien aquelles terres.

Fins i tot, alguna cosa més sòlida que una teoria apunta que l'Orde del Temple, és a dir, els templers ja navegaven més enllà de l'oceà atlàntic. De fet, hi ha constància de que Colom va passar alguns mesos estudiant a la fortalesa de Tomar els arxius marítims de l'Orde de Crist, l'orde que va acollir els templers portuguesos quan el rei Dinis de Portugal va convertir l'Orde del Temple en la de Crist, amb la finalitat de conservar uns bons aliats en plena reconquesta, però sense desobeir el Papa Climent V quan aquest va ordenar la dissolució del Temple.

Bé, centrant-nos en la notícia, les proves d'ADN i genètica practicades a les restes de Colom, inhumades a la catedral de Sevilla al costat de les del seu fill Hernando i del seu germà Diego han estat concloents. La primera qüestió aclarida és que Diego Colom no era germà de Cristòfor Colom, cosa que sempre s'havia donat per fet. Encara que sí que els unia un parentiu de cinquè grau.

En canvi, Hernando sí que n'era fill natural de l'almirall (encara que bastard).

Però el que més expectació generava, el seu origen, finalment ha quedat clar.

Evidentment la notícia no ha alegrat a tothom, i xerraires i historiadors segueixen negant l'evidència científica.

Recordem que la investigació es va iniciar fa vint-i-dos anys, encara que va ser paralitzada pel seu director, el doctor José Antonio Lorente, en espera que les tècniques científiques avancessin prou per assegurar un resultat fiable al cent per cent. Fet que es va produir fa quatre anys, quan els treballs van ser represos, i que aquest estiu de 2024 han donat els seus fruits, publicant-se els resultats el mes de juliol.

I dels que RTVE n'ha fet un documental emès en exclusiva per primer cop el 12 d'octubre de 2024.

Colom no era genovès, ni tan sols italià. Tampoc mallorquí, ni gallec, ni portuguès ni de terres de Castella. Cristòfor Colom era d'origen jueu, natural del mediterrani occidental de la península, situant-lo possiblement a València, encara que algunes fonts ubiquen el seu possible lloc de naixement a Tortosa (Tarragona). Les proves científiques d'ADN i genètica avalen el que alguns estudiosos hem defensat.

Una possible pista sobre el seu origen jueu està en el contacte que va mantenir amb el Duc de Medinaceli de la seva època, un jueu convers. Però la més transcendental és la forta amistat que va mantenir amb un personatge, per a molts desconegut.

Em refereixo al jueu Luís de Santángel, ciutadà de la Corona Catalanoaragonesa, nascut a València, banquer, escrivà de ració nomenat pel rei Ferran el Catòlic, secretari d'Isabel II i administrador de les seves majestats.

Recordem que el cognom Santángel pertany a una sèrie de famílies judeoconverses que van viure a la Corona d'Aragó durant el segle XV, i que van canviar de religió després de la Disputa de Tortosa.

Luís de Santángel va ser determinant per a la consecució de l'expedició de Cristòfor Colom, a qui va conèixer el 1486.

Després d'entrevistar-se amb els reis i no aconseguir convèncer-los, Colom va pensar a marxar a França i oferir els seus serveis al monarca francès. Però el seu amic Santángel va aconseguir que els reis tornessin a escoltar el navegant, i oferint-se ell mateix per finançar el projecte, va propiciar que aquesta vegada sí, els monarques acceptessin les pretensioses condicions imposades pel futur almirall a les Capitulacions de Santa Fe, signades per Santángel com a secretari del rei.

Així, Luís de Santángel va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona amb la seva fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 maravedís.

I perquè els reis no tenien diners per despatxar a Colom, li va prestar Luís Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de maravedís, que són en compte més gruixuda setze mil ducats.

... van prendre prestat els reis al cavaller valencià Luís Santángel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.

Juan de Mariana. Historia general. llibre XXVI cap. III, pàg. 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Anvers 1737.

De fet, és més que possible que els Santángel, i concretament Luís, el secretari dels Reis, sabessin d'antuvi que Finisterre, el finis terrae, no era realment la fi del món, i que més enllà del mar Atlàntic existien terres. Terres riques i fèrtils. Un lloc on els jueus, que estaven sent sistemàticament expulsats dels regnes cristians d'Europa, podien establir-se.

Luís de Santángel no era un visionari ni un somiador, i la història de buscar una ruta cap a Orient navegant cap a l'oest, justament en rumb contrari tampoc resulta creïble per invertir una suma de diners fins aleshores mai vista.

En realitat, el cap dels Santángel era un inversor amb les idees molt clares sobre el que anava a succeir amb els jueus, i del que hi havia més enllà del mar.

Colom tenia tant d'afecte al valencià, que va ser a Santángel un dels primers a qui explica l'èxit del seu viatge, així com les coses que havia vist. Ho va fer mitjançant la carta que va iniciar Colom el 15 de febrer a les Illes Terceres, i que va concloure al port de Lisboa el 4 de març de 1493, carta conservada a l'Arxiu de Simancas.

Aquesta operació va ser un préstec que es va cancel·lar amb rendes castellanes, seguint la línia marcada pels monarques d'excloure en gran part a la Corona Catalano Aragonesa de la participació en els assumptes relatius al Nou Món.

Així podem llegir al llibre de comptes de García Martínez i Pedro Montemayor, que es troba a l'Arxiu de Simancas, com Alonso de les Cabezas (tresorer de la Croada a el Bisbat de Badajoz):

... el conte cent quaranta mil maravedís restants per pagar al dit escrivà de ració en compte d'un altre tant que va prestar per al pagament de les caravel·les que Ses Alteses van manar anar d'avançada a les Índies, i per pagar a Cristòfor Colom que va en dita Armada.

No obstant això, la posició de Luís de Santángel, i el fet de ser net de jueu convers, el va fer objectiu de molts intents per desfer-se d'ell.

El Rei Ferran, que el considerava una peça clau en el seu govern, va assumir la seva protecció davant la Inquisició. Així, el 30 de maig de 1497 va obtenir dels Reis Catòlics un privilegi excepcional: Els estatuts de neteja de sang.

D'aquesta manera i malgrat els seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats endavant als tribunals del Sant Ofici.

Així doncs, i encara que les dictadures del nostre país i el fanatisme catòlic han ocultat aquesta part de la història, avui, gràcies a la ciència recuperem la veritat i podem deixar-la als nostres fills.

Així com l'adalid espanyol Rodrigo Díaz de Vivar no era tal, sinó un mercenari que lluitava a favor de qui li pagués més, sense importar si era cristià o musulmà, ara afegim que Cristòfor Colom era un jueu de la Corona Catalano Aragonesa.

Jordi Matilló

14.10.2024

El Secret de l'Alba a Esplugues Televisió, Barcelona TV i La Xarxa

Emès el dissabte 22 de juny de 2024 en el programa Misteris del periodista Sebastià D'Arbó

Presentació del Secret de l'Alba a la Biblioteca Pública Arús

Celebrada el dia 14 de maig de 2024

Book tráiler de El Secret de l'Alba

Sisena edició de la "Festa de la Novel·la Històrica de Puig-reig"

Celebrada el 6 d'abril de 2024

Televisió del Berguedà                                                       Televisió de Puig-reig

Cinquena edició de la "Festa de la Novel·la Històrica de Puig-reig"

Celebrada el 2 d'abril de 2023

Entrevista amb Cristina

ARREL DE LA MEVA NOVEL·LA ULTREIA, CRISTINA GRANADOS M'ENTREVISTA PER STREAMING EN EL SEU CANAL. ENS HEM DIVERTIT PARLANT DE TEMPLERS, CÀTARS I  MAÇONERIA (29.03.2023)

FRANCO i LA MAÇONERIA

PRESENTACIÓ DE ULTREIA A LA BIBLIOTECA ARÚS DE BARCELONA

ENTREVISTA A MAR SÁNCHEZ, GRAN MESTRA DE LA GRAN LÒGIA FEMENINA

PRESENTACIÓ PRÈVIA DE "EL SECRET DE L'ALBA" A ETV

Entrevista de Sebastià D'Arbó a La Xarxa

Radio Andorra, programa Sàbiens con Ferran Prat